16 d’octubre del 2014

*

Avui ha arribat. Tant esperar que passés el temps i, per fi, he tornat a sentir que no tinc pressa. Tinc els meus plans i objectius de cara al futur, i també moltes incerteses, però no tinc por. Sé que el que hagi de ser, serà.
Ara vull saborejar els moments que em deparen i estar al teu costat. Vull construir poc a poc les bases del nostre "nosaltres" i, quan arribi el moment, ampliar-lo una mica més. Mentrestant, sé que et tinc a tu, que m'entens i m'acompanyen en el meu camí i en les meves decisions. Mai ningú m'ha acceptat tant com tu i estic preparada per donar-te el que m'agradaria donar-te.
M'agrada el que faig i no faig amb tu, les nostres aventures i les nostres tardes al sofà. M'encanta que ens cuidem quan més ho necessitem i els petits detalls altruistes que cada vegada valoro més. Adoro que siguis el meu dia a dia i no et canviaria per res. Sempre he sapigut que vas aparèixer en el meu camí per fer-me feliç, però m'omple d'alegria saber que has vingut per quedar-te. Gràcies per tot una altra vegada.

Avui, ahir, demà. I demà, avui serà ahir. Però hi haurà un altre demà. Sempre n'hi haurà un altre.